Avui només és el crit de guerra del club de bàsquet local
però la dita “Torà, pebrots i pa” ens
recorda la importància que anys enrere tenien en l’economia local dues
activitats ara vingudes a menys. En el primer cas, l’increment de les rendes
familiars amb la industrialització de fa unes dècades i, més recentment, l’escassetat
d’aigua va deixar erms bona part dels horts existents a tocar de la riera de
Llanera.
Un diumenge de desembre, en un cafè de la vila, una colla
d’hortolans en stand-by hivernal i de desertors de l’aixada fan tertúlia tot
fullejant la premsa del dia que, amb unes quantes setmanes de retard, es fa
ressò d’un tema que afecta la comarca: el fràcking.
-Així que el Segre diu que busquen petroli per aquí? I quin
mal hi ha en això?
El fràcking o
fractura hidràulica és una tècnica, prohibida en alguns estats d’Europa, que
consisteix en perforar a gran profunditat i, mitjançant la injecció d’aigua,
sorra i productes químics a gran pressió, fracturar el substrat rocós, on hi ha
atrapades diferents bosses de gas o petroli que, al trobar-se en quantitats
petites, no podrien ser extretes per mètodes tradicionals. Al nostre país hi ha
diferents zones amenaçades per projectes d’aquest tipus i amb prospeccions
aprovades o en procés d’autorització: comarques dels Ports, Alt Maestrat i Baix
Maestrat (projectes Aristòtil, Arquímedes i Pitàgores), Osona i Berguedà
(Leonardo), Segarra, Anoia, Solsonès, Noguera i Urgell (Darwin, que inclou Torà
i la vall del Llobregós), Ripollès, Garrotxa i Osona (Ripoll), Baixa Ribagorça
(Turbó), Llitera, Noguera, Segrià, Baix Cinca, Ribera d’Ebre i Matarranya
(Perseu, Prometeu, Atles i Hèlios), Berguedà, Bages i Solsonès (amb tres
projectes d’extensió més reduïda). Un dels riscos més grans d’aquesta tècnica
és la contaminació dels aqüífers subterranis, ja sigui pels productes químics
emprats en la fractura o pels mateixos hidrocarburs. Tot això s’explica força
bé en aquest vídeo:
-Sí, sí, però deixa’t d’hòsties. T’imagines que troben
petroli al teu terreny o al meu? Podríem viure com uns “jeques”!
Un individu amb els pantalons i la samarreta estripats i
tacats de negre i amb un barret atrotinat -més mal vestit que un diputat de la
CUP- fent saltirons amb un pic a la mà, davant d’un raig de petroli que
emergeix del terra. És, jocs d’atzar a banda, la representació gràfica per
excel·lència de la riquesa sobrevinguda i una de les idees a combatre en la
lluita contra el fràcking. L’actual manca d’expectatives laborals i econòmiques
pot fer que, tret de minories molt conscienciades, davant de promeses de grans
inversions al territori, a la majoria de la gent no li preocupi especialment la
possibilitat que a l’hortolà que rega d’un pou se li panseixin el pebrots. En
una època en què el que s’està ermant ja no són els horts sinó les fàbriques,
incrementant els percentatges d’atur, si es vol arribar a conscienciar al
conjunt de la societat dels perills del fràcking no n’hi ha prou amb advertir
dels inconvenients que aquestes pràctiques poden tenir pel medi o pel paisatge,
sinó que cal combatre també les falses expectatives de progrés econòmic i
d’abundància de llocs de treball. En aquest sentit no estaria de més recordar
que, tot i que el subsòl és públic i no de l’hortolà dels pebrots, qui ha
sol·licitat els permisos per fer prospeccions són empreses privades –res
d’estrany en un temps i un país en que fins i tot es privatitza l’aigua- i que,
per tant, en el cas d’arribar-se a explotar la seva repercussió econòmica es
produiria ben lluny d’aquí. Si pel contrari aquestes prospeccions, i les
possibles extraccions consegüents, s’aturen els hidrocarburs continuaran on són.
Qui sap si en un futur es poden extreure amb mètodes menys agressius i, com
correspondria a tots els recursos energètics, en benefici del conjunt de la
societat. De moment millor que no ens els toquin (i els hidrocarburs tampoc).
Per a saber-ne més:
Bloc de la Plataforma
Aturem el Fràcking
Llibertat.cat: Torà demana l’aturada de les
prospeccions d’hidrocarburs