Tàrrega contra la tortura.

L’Ajuntament de Tàrrega va aprovar ahir amb els vots de la totalitat dels seus membres –AIPN, ERC, PSC, CiU i PP- una moció de suport als joves de Torà detinguts sota la Llei antiterrorista l’abril de 2003 en la que es reclama l’aclariment del cas de les tortures patides per Jordi Vilaseca, el primer dels detinguts. Tàrrega és la sisena capital de comarca en aprovar una moció en aquest sentit.

Podeu veure el llistat d’institucions que han aprovat mocions contra la tortura i de suport als joves de Torà.

Més informació sobre aquest cas en aquest web i en una de les primeres entrades d’aquest bloc.

Si voleu descarregar-vos la moció la trobareu a la secció de documents del web de la CUP.

La consellera Geli continuarà muda?

Centenars de veïns i veïnes de Torà i d’altres poblacions de la Vall del Llobregós (Biosca, Ardèvol, Castellfollit...) van tallar ahir la carretera C-1412 durant 1 hora provocant cues quilomètriques. Els veïns de la zona protestaven així per la progressiva pèrdua de serveis mèdics que, des de fa 7 anys, afecta el Consultori de Torà, i que des de l’1 d’abril d’enguany s’han agreujat amb la supressió de les guàrdies dels metges durant els caps de setmana.

Fins quan la consellera Geli continuarà donant l'esquena, sense ni tan sols respondre, a les reivindicacions dels veïns i veïnes de la Vall del Llobregós?

Més enllà de la moció del Correllengua.

En el Ple de divendres passat, l’Ajuntament de Torà va aprovar dues mocions relacionades amb la nostra llengua. Com cada any es va aprovar, per unanimitat, adherir-nos al Correllengua, la campanya d'àmbit nacional que, cada tardor, impulsen la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L’altra proposta, en aquest cas aprovada per majoria absoluta, era una “Moció de suport als mitjans de comunicació públics en català”, amb motiu de l’anunci de tancament de Ràdio 4 i la fi de la desconnexió en català de La 2.

Naturalment els dos regidors de al CUP vam votar positivament les dues mocions, tot i que en el cas de la referida als mitjans de comunicació públics i en català vaig intervenir per a fer constar la incoherència d’un equip de govern que presenta mocions com aquesta i fa actuacions en sentit contrari.

La posició enclotada de la vila de Torà fa que sense els repetidors situats a l’Aguda no es rebi el senyal dels diferents canals de televisió, a diferència d’altres nuclis del mateix municipi (com ara Claret, Sant Serni o, evidentment, l’Aguda), situats en una posició més elevada. Així, mentre que a Torà veiem set cadenes de televisió (TV3, el 33, TVE1, la 2, Tele5, Antena3 i la Cuatro), a la zona més elevada del municipi s’agafa també el 3/24, Lleida TV i la Sexta. Doncs resulta que l’equip de govern de l’ajuntament de Torà, el mateix equip de govern que presenta mocions de suport als mitjans de comunicació pública en català, amb motiu del mundial de futbol va fer instal·lar clandestinament a l’Aguda, un reemissor per a fer arribar a la vila de Torà el senyal televisiu de la Sexta, una televisió que, almenys que en tinguem constància, no és pública ni en català. Contràriament no es va fer el mateix per a que poguéssim veure’n una que sí que és pública i en català (el 3/24) o una que tot i ser privada és en català (Lleida Televisió). Pel que sembla, per moltes mocions que es presentin, la nostra llengua és menys important que un torneig estival de futbol (per cert: gràcies França per eliminar Espanya... i gràcies Itàlia per derrotar França!)

Com que la simple aprovació de “mocions de suport a ...”, sense cap compromís de dur a terme actuacions concretes en la línia a la que es diu donar suport, no és patrimoni exclusiu de l’equip de govern que ens toca patir a Torà, sinó que aquestes incoherències deuen ser habituals, potser estaria bé que les entitats que promouen aquest tipus de mocions –en aquest cas la CAL- també fessin arribar als ajuntaments propostes concretes per avançar en la direcció desitjada (des d’establir com a requisit per a accedir a qualsevol lloc de treball municipal un determinat nivell de català fins a fixar quotes lingüístiques en diferents àmbits). Només és una idea...


La foto és de Perpinyà, minuts després de finalitzar la manifestació del Correllengua de l’any passat.

Quan Torà surt a les notícies...

Quan Torà surt a les notícies acostuma a ser per algun fet negatiu: en alguns casos per desastres fruit de combinar condicions naturals adverses amb actituds negligents (incendis forestals, inundacions...) i en altres ocasions víctimes de decisions arbitràries dels salvatges de torn (com en el cas de l'onada repressiva d'abril de 2003).

És per això que sorpèn quan al Telenotícies parlen de Torà com a conseqüència d'un fet positiu.

Volem assistència mèdica continuada a Torà!

Suposo que tots i totes coincidirem en que l'atenció sanitària ha de ser un dels primers i més importants (o potser hauria d'escriure el primer i més important) dels serveis que l'administració (en els països que en tenen, l'Estat) ha de garantir a la totalitat de ciutadanes i ciutadans. Per aquesta mateixa raó, la lluita en defensa de la qualitat de l'assistència sanitària pública ha de ser cosa de totes i de tots.

A Torà l'assistència ha empitjorat notablement des de fa uns quants anys, d'ençà de la posada en funcionament del CAP de Calaf, amb la progressiva disminució de serveis que abans teníem al Consultori local. (Podeu llegir l'entrada Inicis de la desatenció sanitària a Torà, que recull una notícia de premsa del 2001 sobre aquesta problemàtica). D'aquí la creació de la Comissió Sanitària de Torà i la convocatòria, un cop constatat que els responsables territorials de Sanitat rebutgen les nostres reivindicacions i la consellera Geli ni tan sols es molesta en contestar-nos, de mobilització del diumenge 16 de juliol. La veritat es que no ha estat cap sorpresa; en les primeres entrades que vaig escriure en aquest bloc sobre aquest problema ja preveia que per a que ens escoltessin havíem de fer arribar les cues de cotxes fins a Igualada. (Podeu veure les entrades anteriors: Sanitat: i ara què?, La desatenció sanitària a Torà i Plataforma en defensa de l'assistència sanitària, ja!)

Algunes veus diuen que aquesta reivindicació calia deixar-la en mans de l'Ajuntamenti; deuen ser veus de persones que no compten haver de necessitar mai un metge o una metgessa amb una certa urgència. Si no som capaços i capaces de mobilitzar-nos tots i totes (per arrodonir-ho: plegats i plegades) per un tema d'aquesta importància ja podem plegar: al cap i a la fi en matèria sanitària tenim un dèficit evident però, en canvi, hi ha tres empreses que tenen llicència per a realitzar serveis funeraris al nostre municipi.

Clicant damunt la imatge del cartell pots veure-la més gran