Sabíeu que a Torà l’arquitecte...

Sabíeu que el juny de l’any passat, i en relació amb el tema del polígon industrial del Camí de Palouet, la (dissortadament) alcaldessa del nostre municipi va nomenar, per decret d’alcaldia, el senyor Joan Viladrich i Ros com a arquitecte “per a dur a terme el corresponent assessorament tècnic en l’expedient de modificació puntual del planejament de Torà”?

Sabíeu que el setembre de l’any passat el grup municipal de CiU va presentar una proposta, que no va prosperar, redactada per l’arquitecte Joan Viladrich, per tal de requalificar els terrenys actualment destinats a ús industrial que hi ha entre la fàbrica de Plàstics Retràctils i Cal Segués del Riu?

Sabíeu que, fins que no s’aprovi definitivament el polígon del Camí de Palouet, la major part del sòl disponible per a ús industrial Torà és a l’anomenat PP2? Es tracta de la zona situada sota de les parcel·les on hi ha Excavacions Cases i Autocars Prats, entre aquestes parcel·les i la zona d’horts. Sabíeu que si el setembre de l’any passat s’hagués aprovat la proposta redactada per Viladrich, i fins a l’aprovació definitiva del polígon del Camí de Palouet, el PP2 s’hauria convertit en pràcticament l’única zona amb sòl industrial no ocupat del municipi?

Sabíeu que durant aquests darrers temps una determinada empresa ha adquirit la totalitat dels terrenys del PP2, que fins fa poc eren de tres propietaris diferents?

Sabíeu que l’ajuntament té pressa per desenvolupar aquest pla parcial (PP2) i que, si es desenvolupa abans de l’aprovació definitiva del polígon del Camí de Palouet, l’empresa promotora té el negoci assegurat perquè tothom que vulgui comprar terrenys industrials on ja es pugui actuar només tindrà aquesta opció?

Sabíeu que el projecte de desenvolupament del PP2, promogut per l’empresa privada que és propietària única dels terrenys, l’ha redactat l’arquitecte Joan Viladrich?

Sabíeu que la vinculació de Viladrich amb aquesta empresa no és limita a l’encàrrec d’una empresa de Torà al tècnic que assessora l’ajuntament de Torà per a que redacti el projecte de desenvolupament d’un Pla parcial a Torà, sinó que es tracta d’una relació més estreta?

Sabíeu que l’arquitecte que assessora l’Ajuntament de Torà sobre el desenvolupament del polígon industrial del Camí de Palouet pot veure’s beneficiat pel retard patit pel projecte que ell assessora?


És molt llarg d’explicar però llegiu, llegiu... Els interessos particulars de l'assessor municipal...

L'alcaldessa perd els papers.

El passat divendres 23, vigília de sant Joan, hi va haver ple extraordinari a l’Ajuntament de Torà amb un únic punt a l’ordre del dia: l’aprovació provisional de la modificació puntual de les NNSS de planejament per a la delimitació d’un nou sector de sòl urbanitzable d’ús industrial al Pla de Torà. Traduït a un llenguatge més planer: l’aprovació del projecte del polígon del Camí de Palouet tal i com l’havíem consensuat i aprovat inicialment tots els grups municipals el 15 d’octubre de 2004 i que CiU ha tingut bloquejat durant més d’un any i mig per a tenir content a Jaume Garrabou, el regidor que va donar-los l’alcaldia i únic membre de l’ajuntament que, per interessos personals, s’oposava al projecte.No repetiré tot el que he escrit en altres entrades sobre aquest tema; qui vulgui pot rellegir el que vaig escriure, ara fa un any i mig, amb motiu de la Moció de censura preveient com aniria tot plegat i mirar si m’he equivocat de gaire. Si voleu posar-vos al dia sobre aquest tema podeu llegir El “culebrón” del Polígon. D’aleshores ençà el més important que ha passat pel ple han estat l’aprovació, el dia 30 de maig, d’una proposta, presentada per la CUP i els Independents per Torà (InTo), de desestimació de les al·legacions de Garrabou i l’aprovació puntual de divendres passat, que comentava més amunt.

Si els plens no es convoquessin en un horari que sembla triat expressament per a que no pugui assistir-hi el públic, els toranesos i les toraneses haurien pogut gaudir de l’espectacle còmic amb que ens va obsequiar l’alcaldessa. Amb un posat que pretenia ser seriós i amb un to indignat, a més a més de renyar-me públicament, va voler informar al ple de la conducta irregular del titular d’aquest bloc. Segons la patètica primera autoritat municipal, el portaveu del grup municipal de la CUP s’havia presentat a l’ajuntament, poc abans del ple municipal, i l’hi havia entregat per escrit, “de sobte, sense parlar-ne, tal com acostuma a fer ell”, el posicionament de la CUP sobre una hipotètica requalificació del PP1 (per entendre’ns: a la zona de Cal Segués). No només això sinó que el Vilalta havia entregat còpia d’aquest escrit a tots els regidors de l’ajuntament, tot i que ella (l’alcaldessa) li havia dit que no ho fes, “però ell no m’ha fet cas: el Vilalta és com una espasa que sempre tens a sobre el cap!”. A més a més, va afegir l’alcaldessa, “justament aquest matí he parlat amb l’assessor jurídic de l’ajuntament i m’ha dit que per a presentar propostes al ple amb caràcter d’urgència cal votar-ne primer la inclusió en l’ordre del dia” i va demanar a la secretària que confirmés aquest extrem “Oi, Carme?”. La secretària, com no podia ser d’una altra manera, va dir que entenia que allò no era cap proposta per incloure al ple, sinó només una informació que un grup municipal feia arribar al conjunt de l’ajuntament sobre el seu posicionament respecte a un tema concret.

Efectivament; no era res més que això. Per què, doncs, Mercè Valls, va perdre els papers fins al punt de dir moltes més estupideses de les que ja diu habitualment? Des de fa poc més d’un mes CiU (o més concretament ella) s’ha adreçat en diverses ocasions al nostre grup (o més concretament al portaveu) sondejant la possibilitat que la CUP acceptés algun tipus de modificació urbanística que pogués satisfer el regidor que, mitjançant la moció de censura, va tornar-li l’alcaldia, fent fora la coalició de govern formada pels InTo (l’exgrup de Garrabou) i la CUP. D’entrada qualsevol podria veure que si haguéssim estat disposats a acceptar una requalificació a mida dels interessos personals del regidor Garrabou ja hauríem pogut fer-ho quan estàvem al govern, que així ens hauríem estalviat de perdre’l! Ara, una cosa és no acceptar que un regidor s’aprofiti del seu càrrec municipal en benefici propi -que ni ho acceptàvem ni ho acceptem (en aquest sentit Garrabou va encertar donant el govern a CiU)- i una altra de molt diferent és que acceptéssim estudiar propostes de modificació que pogués presentar Garrabou com a particular (exactament com qualsevol altre particular). Aquestes converses ens van facilitar accedir a documentació que normalment el govern municipal ens impedeix o ens dificulta veure. Posteriorment, un cop consultada aquesta documentació, vam dir-los quins creiem nosaltres que són els mínims a tenir en compte davant de qualsevol hipotètica remodelació de la zona en qüestió, sempre partint de la base que són les persones interessades les que haurien de presentar una proposta. Durant els dies anteriors a l'última sessió plenària, Valls va insistir telefònicament, amb un to amable impropi de l’”estimació” mútua que ens professem, en que abans del ple havíem de parlar. Com que, pel que semblava Garrabou encara no havia dit res sobre aquest tema ... de què havíem de parlar? Amb cinc minutetss abans del ple jo ja en tenia prou; només calia deixar constància escrita d’una posició expressada reiteradament de paraula. Això és el que li va fer perdre els papers: que tots els regidors tinguessin còpia del posicionament de la CUP respecte al tema del Garrabou; sense aquest escrit en mans de tots els regidors, la Valls hagués pogut continuar fent la Leti i la Ramoneta, tenint el Garrabou mig enganyat amb promeses de possibles acords amb la CUP cada vegada que aquest li preguntés allò de “Que hay de lo mío?”

Resumint: que, segons la dissortadament alcaldessa de Torà, sóc molt lleig i molt dolent per haver repartit un document amb l'opinió del nostre grup sense demanar-li permís a ella. On s'és vist! Dolent és poc; un malparit acabat és el que sóc! Fixeu-vos fins on arriba la meva dolenteria que, no només no en tinc prou amb haver repartit el paper que li va fer perdre els papers, sinó que ara en penjo el contingut aquí per a que pugui llegir-ho tothom.

A la imatge: L'espasa de Damocles, del pintor anglès Richard Westall

Torturadors, bombers, polígons, metges...

Fa uns quants dies que no escric al bloc i els temes més diversos van acumulant-se a la carpeta d’”articles pendents”, especialment els temes locals:

Sobre la tortura. He afegit a l’apartat d’enllaços antirepressius el web que un col·lectiu de suport ha fet per a difondre el cas de Jordi Vilaseca, el jove de Torà que l’1 d’abril de 2003 va ser segrestat i torturat, fins a ingressar a la UCI, per membres dels Mossos d’Espanya i de la Policia Nacional espanyola. Cal recordar que va ser com a conseqüència de les seves presumptes declaracions extretes sota tortura química que van ser detinguts dos joves toranesos més.

Al llistat d’institucions que han aprovat mocions de rebuig a la tortura i de suport als joves de Torà cal afegir-hi l’Ajuntament de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental. Mentrestant alguns grups municipals que s’havien compromès a portar la moció al ple dels seus ajuntaments, com el de Tàrrega, continuen fent la Leti i la Ramoneta i els plens es van celebrant sense tractar el tema.

Sobre bombers. L’amic Conrad m’envia un escrit que ha publicat en diferents mitjans escrits sobre la situació en que es troben alguns i algunes aspirants a Bombers Voluntaris de diferents parcs del Principat -en el seu cas el Parc de Pinós. Podeu llegir-lo clicant aquí.

Sobre el polígon industrial del Camí de Palouet. El Ple extraordinari de l’Ajuntament de Torà, al que feia referència en un escrit anterior (mireu una mica més avall), va celebrar-se el passat 30 de maig. La proposta de la CUP i Independents per Torà es va aprovar amb 8 vots a favor i l’abstenció, per imperatiu legal del regidor afectat, que va afirmar que “això no s’acaba aquí”. De fet el tema encara no està acabat ni a nivell de Ple municipal: només cal que llegiu els dos últims paràgrafs de la proposta de resolució de les al·legacions. Quan s’acabi tot aquest merder hauré de fer un escrit explicant més detalladament tot el tema

Sobre l’assistència sanitària. El tema dels metges/metgesses a Torà pinta molt malament. Aquest divendres 16 hi ha convocada una reunió informativa per explicar com està el tema. És important que hi assisteixi força gent... si és que realment ens importa aquest tema.

La CUP i els InTo convoquen un Ple extraordinari

Els Grups Municipals de la CUP i dels Independents per Torà han sol·licitat un Ple extraordinari, que haurà de celebrar-se abans de que finalitzi el mes de maig, per tal de resoldre les al·legacions presentades pel regidor Jaume Garrabou contra la modificació puntual del Planejament a la zona del camí de Palouet (polígon industrial).

Recordem que des de que Garrabou va presentar una moció de censura contra el govern format pel seu antic grup (InTo) i la CUP, tornant l'alcaldia a CiU el projecte resta paralitzat malgrat que en el seu moment va ser consensuat i aprovat amb els vots de tots els grups municipals.

Clicant al damunt podeu veure la Sol·licitud de Ple extraordinari i la Proposta de resolució de les al·legacions presentades.

El "culebrón" del Polígon Industrial

Assabentats de que aquell mateix dia hi hauria una reunió per parlar del tema del polígon industrial en la que hi havien de participar membres de l’equip de govern municipal, l’arquitecte de confiança d’aquests, l’advocat de l’ajuntament i el portaveu de Grup Municipal d’InTo –sense que s’hagués convocat a cap regidor de la CUP- el passat 23 de febrer (el 23-F) als volts de les dues del migdia vaig anar a l’Ajuntament a entrar al registre un document, signat pels dos regidors de la CUP, adreçat als quatre membres de l’equip de govern. A continuació podeu llegir-ne part del contingut (la que resumeix més el “culebrón” del polígon):


“SOBRE EL POLÍGON INDUSTRIAL.

Sol·licitem que s’entreguin còpies d’aquest escrit a Mercè Valls, a Benet Molins, a David Querol i a Antoni Solé.


Des del Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Torà volem fer arribar als membres de l’Equip de Govern d’aquest Ajuntament un seguit de consideracions i opinions relatives a la situació en que es troba el projecte de polígon industrial de Torà i sobre les possibles sortides a aquesta situació.

Primerament recordar que:

El 15 d’octubre de 2004 aquest Ajuntament va aprovar inicialment, en sessió plenària, la modificació puntual del planejament de Torà, en la zona Pla de Torà – Polígon Industrial, amb el vot favorable de tots els membres del consistori amb dret a vot.

A finals de novembre de 2004 el regidor Jaume Garrabou va presentar, a títol individual, al·legacions contra el projecte de Polígon Industrial del Camí de Palouet.

L’11 de febrer de 2005 –ja fa un any- es va produir el canvi de govern municipal.

El 17 de juny de 2005, vist que aquestes al·legacions encara no s’havien resolt, el Grup Municipal de la CUP va presentar una proposta d’acord en el sentit de desestimar les al·legacions presentades per tal de desencallar el projecte. La votació d’aquesta proposta va tenir com a resultat 4 vots afirmatius i 4 de negatius i, per tant, no va prosperar al no obtenir la majoria absoluta preceptiva.

El 16 de setembre de 2005, el Grup Municipal de CiU va presentar una proposta d’acord en el sentit d’estimar parcialment les al·legacions presentades. La votació d’aquesta proposta també va tenir com a resultat 4 vots afirmatius i 4 de negatius i, per tant, tampoc no va prosperar al no obtenir majoria absoluta.

El 5 d’octubre de 2005, davant la possibilitat de que l’empat a quatre es reproduís en totes les votacions, el Grup Municipal de la CUP va proposar una reunió a la resta de grups (CiU i InTo) per tal de trobar una sortida consensuada a aquesta situació. A finals del mateix mes d’octubre vam rebre la resposta de l’Alcaldessa rebutjant la possibilitat de convocar aquesta reunió.

Des d’aleshores no tenim constància oficial que s’hagi produït cap canvi en aquest tema i, per tant, entenem que el projecte de Polígon Industrial del Camí de Palouet, aprovat gairebé per unanimitat fa 16 mesos, i que tots els Grups polítics municipals vam afirmar que era un projecte prioritari, continua paralitzat un any després del vostre accés al Govern municipal.

Un cop descrita la situació, entenem que l’Equip de Govern no té gaires sortides possibles:

Deixar passar el temps que resta fins les eleccions municipals de 2007 sense resoldre aquest tema, al no poder obtenir una majoria suficient per a desencallar el projecte sense trobar una solució que no sigui contrària a l’únic regidor que s’oposa al projecte i que és l’únic que us garanteix governar amb majoria fins les eleccions.

Desestimar les al·legacions presentades per Garrabou i tirar endavant el projecte aprovat l’octubre de 2005. Aquesta proposta tindria els vots del nostre grup municipal.

Aconseguir el suport del Grup Municipal d’InTo per a l’aprovació d’algun tipus d’estimació parcial de les al·legacions de Garrabou, com la presentada per CiU el setembre passat. Ho veiem francament improbable. En aquest cas el vot de la CUP seria negatiu.

Presentar un nou projecte de polígon industrial en una zona on el regidor Garrabou no hi tingués cap terreny i, per tant, pogués votar. Òbviament per a que pogués votar no podria incloure cap proposta de requalificació de les finques incloses en el PP1 i, per tant, no veiem quin interès podria tenir el regidor esmentat per a votar aquest canvi d’ubicació. A més, en el supòsit que s’hagués de fer alguna votació per a anular l’aprovació inicial del projecte existent, l’equip de Govern continuaria necessitant els vots de l’oposició. Aquesta via entenem que encara seria més lenta que la esmentada en el punt 1 (esperar fins passades les eleccions) i, per tant, la CUP hi votaria en contra.

Aprofundint en la possibilitat d’un hipotètic canvi d’ubicació del polígon, volem traslladar-vos alguns comentaris que diferents veïns i veïnes ens han fet arribar en relació a aquest tema. Ignorem si aquests comentaris estan fonamentats o no, tanmateix els contemplem com a possibilitat i us fem arribar la nostra opinió al respecte perquè, en el supòsit que fossin certs, sabéssiu quina és la nostra posició al respecte i no us trobéssiu amb sorpreses en el moment d’una hipotètica votació.

Un dels rumors que ens han comentat més insistentment és la possibilitat de que el polígon industrial es traslladés a la zona on recentment s’ha construït un magatzem agrícola de grans dimensions, a tocar de la C-1412. Segons les mateixes fonts, voldríem creure que mal informades, la construcció de l’esmentat magatzem agrícola hauria disminuït l’interès (o si més no les presses) cap al polígon del Camí de Palouet per part de d’una determinada empresa que hi tenia un projecte de construcció d’un magatzem industrial i una opció de compra d’una parcel·la de dimensions considerables. En relació a aquests rumors destacar que:

1. Durant el període 1999-2003 la CUP va comentar la possibilitat d’allargar el Polígon Industrial l’Aguda Sud i, després de valorar diferents aspectes (limitacions imposades per carreteres, línies elèctriques, etc...) vam arribar a la conclusió que la proposta, presentada per CiU, de fer un nou polígon industrial al Camí de Palouet era la millor opció. No hem tingut mai, ni tenim, cap inconvenient en reconèixer-ho públicament.

2. Un dels inconvenients en allargar el polígon seguint la C-1412 era la poca predisposició per part dels propietaris dels terrenys d’aquella zona, entre ells el propietari del magatzem agrícola esmentat, que va expressar la seva negativa a que els seus terrenys es requalifiquessin de rústica a urbana (industrial).

Per tot l’exposat considerem prioritari i urgent la desestimació de les al·legacions presentades contra la modificació puntual del planejament i que es procedeixi a fer la resta els passos necessaris per a que el P.I. del Camí de Palouet esdevingui una realitat el més aviat possible, tal i com exigíeu contínuament quan éreu a l’oposició.

(.......)

Finalment us reiterem la nostra predisposició a parlar tranquil·lament sobre el futur del Polígon industrial amb la totalitat de membres de l’Ajuntament de Torà que vareu/varem votar afirmativament la proposta de modificació puntual del planejament, ara fa ja gairebé un any i mig. Entenem que si el debat es circumscriu als regidors amb dret a vot és més fàcil arribar a possibles acords que si el debat s’estén a altres persones. En cas de que, una vegada més i ben legítimament, rebutgéssiu parlar amb nosaltres de com resoldre aquest tema, esdevindríeu els principals responsables de les conseqüències negatives que aquesta manca de voluntat de solucionar el tema pogués comportar per al desenvolupament industrial del nostre municipi.

Esperem que feu una lectura atenta d’aquest escrit i, conseqüentment, en tragueu alguna conclusió mínimament positiva.”

Cap a dos quarts de tres, mentre pesava figues al sofà, només una hora més tard d’entrar l’escrit al registre municipal, ja va sonar el telèfon. Em trucaven de l’Ajuntament per a convocar-me, en tant que portaveu de grup municipal i vist el nostre interès pel tema -com si el nostre interès per aquesta qüestió no l’haguéssim demostrat de manera reiterada- a una reunió aquella mateixa tarda. La reunió es va fer després de la que van tenir amb el Magí i vaig tenir de companys de taula la Valls, el Benet, el Viladrich i l’advocat de l’Ajuntament, el senyor Rodríguez. La postura de l’equip de govern va ser l’esperada: “al Garrabou hem de arreglar-li alguna cosa o altra, ni que sigui menys del que ell vol”. I, vist el fracàs de les seves gestions amb els InTo, volien saber si nosaltres acceptaríem que al Garrabou se li fes algun tipus de concessió a canvi de desencallar tot el tema. Vaig respondre que un cop n’haguéssim parlat entre nosaltres els donaríem una resposta. La posició de la nostra gent va ser clara i contundent (i previsible: si haguéssim volgut entrar en aquest joc ja ho hauríem fet abans; si varem perdre el govern va ser justament per no acceptar les propostes de Garrabou, sinó encara governaríem!). Vam presentar la resposta per escrit i deia el següent:

“SOBRE EL POLÍGON INDUSTRIAL. (2)

Sol·licitem que s’entreguin còpies d’aquest escrit a Mercè Valls, a Benet Molins, a David Querol i a Antoni Solé.

Després de la reunió del passat 23 de febrer, i un cop fetes les consultes pertinents, el Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Torà considera que els passos a seguir per a poder tirar endavant el Polígon industrial de la nostra vila haurien de ser els següents:

La desestimació de les al·legacions presentades per un veí i una veïna d’aquest municipi contra la modificació puntual del Planejament aprovada el 15 d’octubre de 2004. No es pot acceptar cap al·legació referent a una zona de la població que no està inclosa en la modificació puntual i que, per tant, no està afectada pel període d’exposició pública d’aquesta modificació puntual.

Un cop s’aprovi la desestimació de les al·legacions presentades entenem que caldria crear una comissió de seguiment, de la que en poguessin formar part la totalitat de regidors d’aquest Ajuntament amb dret a vot sobre aquest tema, per tal d’estudiar les possibles modificacions que, per motius tècnics, econòmics o d’altre tipus, s’haguessin de fer al projecte aprovat inicialment.

Un cop fets aquests passos el nostre grup estaria disposat a votar positivament les modificacions necessàries per al desenvolupament del polígon, d’acord amb les indicacions que documentalment ens fessin arribar de la Comissió Territorial d’Urbanisme, de l’Agència Catalana de l’Aigua, dels Serveis Territorials de Carreteres o de qualsevol altre organisme oficial.

La resta de temes referents al polígon industrial ja vam exposar-vos-els que us vam adreçar el passat 23 de febrer i que continua plenament vigent. Suposem que ja l’haureu llegit.”

Conclusió: des de la CUP seguim defensant la creació d’aquest polígon industrial, en una zona consensuada i una superfície –al voltant de 10 ha- suficient per al creixement econòmic de la població però sense caure en macroprojectes que malmeten gran part del territori. A l’alcaldessa i als tres regidors de CiU els deu interessar més tenir content al regidor que va donar-los l’alcaldia a canvi d’afavorir els seus interessos personals.