25 de maig, 2014

Torà i Biosca al Solsonès? (VI). Comissions i dilacions.


Durant l’any 2010 els ajuntaments de Torà i de Biosca i el consell comarcal del Solsonès van aprovar  els primers passos per al canvi de comarca d’aquests municipis de la Vall del Llobregós (veure entrada anterior). El pas següent era que la Comissió de Delimitació Territorial emetés un informe sobre la sol·licitud dels dos municipis. Posteriorment l’acord de canvi de comarca de cadascun dels dos municipis ha d’ésser ratificat en referèndum per més de la meitat del cens electoral del municipi afectat i, si la ratificació referendària prospera, els ajuntaments han d’adoptar l’acord definitiu amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.

El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 van posar fi a set anys de govern tripartit. Al constituir-se el govern d’Artur Mas la conselleria de Governació, que en els dos últims anys del govern Montilla havia assumit el republicà Jordi Ausàs, va passar a dependre de la vicepresidenta Joana Ortega.

El 22 de maig de 2011, només mig any més tard del canvi del retorn de CiU al Govern de la Generalitat, es van celebrar les eleccions municipals. A Torà la gent que durant el període 2007-11 havia estat a l’equip de govern i que havien integrat la llista de CiU quatre anys enrere, encapçalat per l’alcalde Domènec Oliva, no presenta a la reelecció. La llista convergent l’encapçala de nou Mercè Valls (alcaldessa en els períodes 1999-2003 i 2005-07 i regidora 1987-2007), que el setembre del 2009 havia abandonat la militància a CDC (veure carta de comiat). Com sempre, i posin el qui hi posin a les llistes, CiU va tornar a guanyar les municipals a Torà –em sembla que l’única manera de que perdessin seria si jo anés a les seves llistes- i va tornar a fer-ho per majoria absoluta. D’aquesta manera l’Ajuntament de Torà queia en mans d’una de les poques persones que, en l’assemblea popular del 4 de març de 2010, s’havia manifestat crítica amb el fet d’iniciar un procediment de canvi de comarca. Ara bé, si l’Ajuntament no acordava legítimament i democràtica el contrari calia suposar que el procés de canvi d’adscripció comarcal seguia els seus passos.

Van passar uns mesos i no es movia res: als plens de l’Ajuntament, on els nous regidors convergents es mostraven partidaris de continuar el procés, les preguntes dels regidors acabaven sempre sense cap resposta clara per part de l’alcaldessa –“hauríem de reunir-nos i parlar-ne en profunditat”, “hauríem de fer un estudi”, “preguntarem com està el tema”- i a Governació semblava com l’expedient s’hagués perdut en el fons d’un calaix de la conselleria o entre un fardo de tabac andorrà. Van passar encara més mesos i, el 25 de novembre de  2012 vam tenir unes altres eleccions al Parlament de Catalunya, que no van comportar canvis en el Govern; Mas va repetir presidència i el departament competent en la matèria que ens ocupa continuava en mans de la demòcrata-cristiana Ortega.

Les eleccions van comportar, però, una petita novetat: la CUP, aquells penjats que deu anys enrere només teníem algun que altre regidor en quatre pobles mal comptats, va obtenir representació parlamentària. Amb tres escons no es poden fer moltes coses però serveixen per a poder fer sentir la nostra veu i per a demanar explicacions. En aquest sentit el 19 de març de 2013 el diputat David Fernàndez va entrar al registre del Parlament una pregunta per escrit adreçada a la Consellera de Governació i Relacions Institucionals: “En quina situació es troba l’expedient de canvi d’adscripció comarcal iniciat el 2010 pels municipis de Torà i Biosca, actualment a la Segarra i que van sol•licitar incorporar-se al Solsonès?”. Però anava passant el temps i no es rebia cap resposta...

El 5 de maig de 2013 Francesc Homs, Conseller de la Presidència i portaveu del Govern, va visitar Torà amb motiu de la Festa del Roser. Entre signatures al llibre d’honor de la vila i balls de priors i priores, un regidor d’AIT-AM va preguntar-li sobre el tema va respondre que tenien una pregunta parlamentària de la CUP en el mateix sentit pendent de resposta perquè no sabien quina era la postura de l’Ajuntament de Torà. L’alcaldessa va intervenir dient que precisament volin parlar d’això amb ell.
Governació no sabia quina era la postura de l’Ajuntament de Torà? L’última comunicació oficial de l’Ajuntament a Governació era ben clara: l’aprovació per unanimitat del text de la pregunta que volíem que es fes en referèndum. D’això ja feia més de dos anys però l’Ajuntament no aprovava cap acord en sentit contrari aquesta continuava sent, a tots els efectes, la posició oficial de Torà. D’altra banda hi havia dos motius que feien com a mínim curiós que s’hagués esperat la visita de Quico Homs per a traslladar a la Generalitat quina era la posició de l’Ajuntament sobre el tema: perquè no era el conseller responsable d’aquestes qüestions i perquè havien tingut ocasions més adients per fer-ho.

 

Vuit mesos abans, l’1 de setembre de 2012, el dia gros de la festa major, qui havia vingut en visita oficial a Torà a veure ballar els priors i les priores i a ballar amb el regidor més mediàtic del consistori toranès, havia estat Joana Ortega, la Vicepresidenta del Govern que, per la seva condició de Consellera de Governació era (i continua sent) la responsable de l’afer que ens ocupa. Per què no se li va traslladar a ella quina era la posició oficial de l’Ajuntament? Que havia canviat durant aquells vuit mesos? L’únic que hi havia entremig era una pregunta d’un diputat pendent de resposta.

La resposta va arribar el 10 de juny de 2013: “Els expedients de canvi d’adscripció comarcal dels municipis de Torà i Biosca (Segarra) van iniciar la seva tramitació amb una normativa que s’ha vist modificada per legislació nova en matèria d’ordenació territorial. És en aquest sentit, doncs, que des de l’assessoria jurídica del Departament de Governació i Relacions Institucionals s’està estudiant l’abast de l’impacte dels canvis legislatius en aquests casos concrets amb la voluntat d’informar aquests ajuntaments de com es veuen afectats els seus expedients i, si s’escau, del procediment a seguir per assolir el seu objectiu.” Que la llei havia canviat ja ho sabíem. Precisament si l’expedient de canvi d’adscripció comarcal es va iniciar de pressa i corrent (veure entrada anterior) va ser al veure que la Llei de vegueries preveia suprimir l’article 7 del Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya (el dret a decidir en quina comarca volem estar), com finalment així va ser. Ara calia estudiar si els canvis legislatius tenien caràcter retroactiu?

El 20 de juny del 2013 el ple de l’Ajuntament de Torà acorda per unanimitat crear la Comissió pel Canvi de Comarca, integrada per membres dels tres grups municipals. Aquesta comissió, que teòricament ha de servir per a impulsar el procés i debatre els passos a seguir, semblava que serviria per a fer just el contrari, que era una maniobra de dilació de l’alcaldessa per a entretenir uns regidors que, inclosos els de CiU, es mostraven partidaris de continuar el procés iniciat durant l’anterior mandat municipal.  Mentre el tema “s’estudia i es debat” a nivell municipal l’alcaldessa -que també és consellera comarcal de la Segarra... de participació ciutadana!-  pot continuar dient, de cara als regidors, que veu bé seguir els tràmits pertinents sense haver de pronunciar-se ni públicament ni oficialment en aquest sentit, evitant que aquest posicionament transcendeixi més enllà del municipi. Calia trobar alguna manera d’acabar amb aquest putaramonetisme, d’aclarir com estava realment el tema i de que la postura de l’Ajuntament, la que determinessin democràticament la majoria dels seus membres, es traslladés de manera clara i inequívoca a totes les institucions relacionades amb aquest tema (ajuntaments, consells comarcals, Parlament, Departament de Governació).

Durant el 2013 al Parlament van iniciar-se els tràmits per a la redacció d’una nova Llei de governs locals. A mitjans d’octubre, en conèixer el redactat de l’avantprojecte, els dos grups municipals van redactar una esmena (“DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Onzena.  Expedients de canvi d’adscripció comarcal ja iniciats. En qualsevol cas, els expedients de canvi d’adscripció comarcal iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei 30/2010, de 3 d’agost, de vegueries, es continuaran tramitant d’acord amb el que disposa l’article 7 del Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre”) que va ser tramesa al Grup Mixt (CUP) per a que es presentés un cop s’obrís el període d’esmenes parcials.

El debat de la nova Llei de governs locals també preveia la compareixença de les institucions i entitats que tinguessin alguna cosa a dir al respecte. Els diferents grups parlamentaris podien proposar la compareixença d’entitats a davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament per a que aquestes fessin les seves aportacions i suggeriments a la nova llei. A finals de novembre de 2013, preguntats per la CUP del Parlament si des de la nostra assemblea local volia proposar alguna entitat vam respondre que sí, que volíem que hi comparegués la Comissió pel Canvi de Comarca de l’Ajuntament de Torà. Calia aprofitar la possibilitat que una representant de l’Ajuntament de Torà comparegués davant una comissió parlamentària i es trobés davant d’una cosa pitjor que una sandàlia alçada: una pregunta clara i concisa. “Vostès volen continuar el procés de canvi d’adscripció comarcal iniciat el 2010? Sí o no?”. Potser va ser casualitat però a partir d’aquí, després de tres anys de no passar absolutament res, van comença a moure’s les coses.

El 4 de desembre de 2013 els membres de la Comissió pel Canvi de Comarca de l’Ajuntament de Torà, acompanyats per l’alcalde de Biosca, Corneli Caubet, van reunir-se al Parlament amb Albert Batalla, diputat de CiU per Lleida, redactor de (i curiosament substitut de Jordi Ausàs a l’alcaldia de la Seu d’Urgell). De fet les reunions amb Batalla van ser dues: primer va reunir-se amb una part de la delegació, els del seu partit, i posteriorment amb la totalitat d’ells. Dit d’una altra manera:  la regidora de la CUP, Mercè Garganté, i el regidor d’AIT-AM, Magí Coscollola, van entrar al despatx del diputat quan la resta de la delegació de Torà i Biosca ja feia una hora que s’hi reunien. Val a dir també que ja els havien advertit prèviament d’aquesta curiosa convocatòria. Els membres de la delegació van traslladar al diputat la voluntat de continuar el procés.

Finalment la Comissió municipal no va ser entre les escollides per a comparèixer físicament al Parlament -on van anar representants de l’ACM, de la FMC, de les diputacions provincials, etc..- però sí que va poder fer la seva aportació. El 12 de febrer de 2014 la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament va convidar la Comissió pel Canvi de Comarca de l’Ajuntament de Torà a fer les seves aportacions per escrit. Davant d’aquesta invitació, i a instàncies de la representant de la CUP i del d’AIT-AM, la Comissió municipal va reunir-se i va aprovar per unanimitat traslladar a la comissió parlamentària un document on s’expressava la voluntat de l’Ajuntament de Torà de continuar el procés de canvi d'adscripció i se sol·licitava als i les ponents del Projecte de Llei de Governs Locals de Catalunya “que tinguin en compte aquesta situació per tal que l’esmentat projecte de Llei faciliti el procediment de canvi de comarca de Tora i Biosca iniciat el 2010, amb la incorporació en el mateix d'una disposició que derogui el punt 2. de la disposició derogatòria única de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries”. Aquesta escrit va ser tramès a finals de març.

Finalment el 15 de maig de 2014, al cap de tres anys i mig, la Comissió de Delimitació Territorial va tractar el tema de Torà i Biosca informant-ne favorablement. Ara l’expedient podrà continuar el seu curs i, si no es torna a extraviar, haurà d’acabar amb un referèndum vinculant en el que els veïns i veïnes dels municipis de Torà i de Biosca podran votar si volen que els seus respectius municipis passin a formar part de la comarca del Solsonès o restin a la de la Segarra.

-“Sí, vosaltres voleu decidir a quina comarca pertànyer però vareu negar aquest dret als veïns de Llanera, que volien canviar de municipi, hipòcrites!”

El tema de la segregació de les masies de Llanera per a incorporar-se al municipi de Llobera... (continuarà)

15 de maig, 2014

Torà i Biosca al Solsonès? (V). Per què ara?


Dimecres, 14 de maig de 2014. La Comissió de Delimitació Territorial de la Generalitat aprova per unanimitat un informe preceptiu per a continuar el procés de canvi de comarca, de la Segarra al Solsonès, dels municipis de Torà i Biosca. “Per què s’aprova això ara?” –s’estranyen alguns. “Per què no s’ha aprovat fins ara?”-es pregunten uns altres.

 

El debat sobre l’encaix comarcal de Torà no és un tema nou. Els 93,31 km2 de l’actual municipi de Torà és el resultat de l’agregació de l’antic municipi de Llanera (75,32 km2 i Solsonès en la divisió comarcal de 1936) a l’antic municipi de Torà (17,99 km2 i Segarra en la divisió comarcal de 1936). Els dos municipis fusionats el 1968 eren, al seu torn, fruit de l’agregació de municipis preexistents a mitjan segle XIX. Com a conseqüència de l’última agregació, podem dir que durant dinou anys (1968-87) el 80,7% del territori del municipi de Torà i la majoria dels seus nuclis pertanyien al Solsonès i el 19,3% restant i la majoria dels seus habitants a la Segarra, comarques que per a la majoria de població només existien al llibres que donaven a la caixa per Sant Jordi.

El 14 de setembre de 1987 l’ajuntament de Torà vota “la integració del seu municipi a la comarca de la Segarra, que li assigna l’annex de la Llei 6/1987, sobre l’Organització Comarcal de Catalunya”. Malgrat tractar-se d’un ajuntament monocolor –tots els seus membres han estat escollits a les llistes de CiU- no hi ha pas unanimitat en l’acord a adoptar. Voten a favor de la proposta l’alcaldessa Neus Molins i Vilaseca i els regidors Jordi Vila i Codina, Ramon Pla i Ramells, Jaume Badia i Torra i Celdoni Solé i Caelles. Ho fan en contra Mercè Valls i Querol (actual alcaldessa), Magí Coscollola i Andreu (actual portaveu d’AIT-Acord municipal), Celi Vila i Torra i Jaume Vendrells i Guals. 5 a 4. El debat al si de l’ajuntament es tancava fins bastants anys més tard.

L’any 2000 l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, més conegut per Informe Roca , que proposa l’agregació del municipi d’Ivorra al de Torà i l’adscripció d’aquest a una nova comarca, l’Alta Segarra, amb capital a Calaf i a la vegueria de la Catalunya Central, amb capital a Manresa, mig-reobre el debat. La polèmica generada per l’informe, sobretot pel que fa a la proposta de supressió dels municipis de menys de 250 habitants, fa que el document es desi en un calaix.

En el programa polític presentat per la CUP amb motiu de les eleccions municipals de 2007, s’hi inclou el següent punt: “Davant una hipotètica revisió de la divisió territorial (comarcal i vegueries) hem defensat i continuem defensant el dret de Torà a decidir en quins àmbits territorials vol estar, sense imposicions exteriors”.

El juliol de 2009 el conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs, anuncia la seva voluntat d’aprovar la Llei de Vegueries durant la legislatura en curs. Tot i que aquest anunci gairebé coincideix amb el d’un altre projecte estrella de la mateixa conselleria, la Llei de Consultes Populars, no sembla que es prevegi consultar els municipis sobre la seva adscripció a una o altra vegueria. Davant d’aquest anunci, i coincidint amb l’inici de les consultes populars sobre la independència, la CUP proposa a la resta de grups de l’Ajuntament (CiU, que governa amb majoria absoluta, i ERC) la celebració d’una consulta popular sobre l’adscripció comarcal i de vegueria del nostre municipi (veure Torà al Solsonès? I). CiU i ERC veuen bé impulsar una consulta popular sobre la independència dels Països Catalans però no sobre l’adscripció supramunicipal de Torà, que és un tema que consideren que va per a llarg.

A primers de 2010 amb el projecte de Llei de Vegueries a punt de debatre’s al Parlament tot són presses. L’esborrany de la nova llei preveu la derogació de l’article de la llei comarcal que permet als municipis canviar de comarca. Si s’aprova amb aquest redactat els municipis ja no podran iniciar els tràmits per a cap canvi comarcal. Davant d’aquesta urgència històrica, l’Ajuntament convoca una assemblea popular on planteja iniciar els tràmits per a incorporar Torà a la comarca del Solsonès, i conseqüentment a la vegueria Central. Els veïns i veïnes, a mà alçada, hi voten majoritàriament a favor. Les dues úniques veus discrepants surten de la primera fila del públic: l’aleshores exalcaldessa Mercè Valls –que el 1987 havia votat contra la inclusió de Torà a la Segarra- i el propietari d’un restaurant que té com a plat estrella l’ofegat de la Segarra.

A partir d’aquí Torà inicia els tràmits del canvi de comarca abans de que es derogui l’article que permet aquest pas. De seguida el municipi veí de Biosca fa el mateix:

El dia 5 de març de 2010 l’Ajuntament de Torà aprova, per unanimitat iniciar el procediment de canvi de comarca per a que el municipi de Torà deixi de formar part de la comarca de la Segarra i sigui adscrit a la comarca del Solsonès, d’acord amb l’establert a l’article 7 del Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya. El dia 7 d'abril de 2010 l’Ajuntament de Biosca adopta el mateix acord.

El dia 22 d’abril de 2010, el Ple del Consell Comarcal del Solsonès aprova, per majoria absoluta i sense cap vot en contra, l’acceptació del canvi d’adscripció comarcal dels municipis de Torà i Biosca per tal que restin adscrits a la comarca del Solsonès

El dia 7 de maig de 2010 l’Ajuntament de Torà aprova, per unanimitat de tots els presents, la memòria justificativa de la incorporació del municipi a la comarca del Solsonès. El dia 1 d'octubre de 2010 l’Ajuntament de Biosca aprova, per unanimitat, la memòria justificativa de la incorporació del seu municipi a la comarca del Solsonès.

Posteriorment i a requeriment del Departament de Governació, els Ajuntaments de Torà i Biosca aproven la pregunta i les possibles respostes pel referèndum previst per l’article 7.2.d del Decret Legislatiu 4/2003.

El pas següent, segons el mateix Decret Legislatiu, és que les propostes i memòries trameses pels ajuntaments de Biosca i de Torà durant el 2010 se sotmetin a informe de la Comissió de Delimitació Territorial. El més normal seria que aquest informe s’acordés a finals de 2010 o a principis de 2011, però... (Continuarà)

02 de maig, 2014

I què farem quan una “nova Terra Lliure” mati algú?

Terra Lliure. Durant anys va ser l’organització referent de l’esquerra independentista dels Països Catalans, l’única capaç de trencar el silenci al que la transició espanyola condemnava l’independentisme català i l’única amb un nom conegut molt més enllà del seu espai polític i utilitzat molt més ençà de la seva dissolució l’estiu de 1995. Al llarg de tretze anys (1979-1992) l’organització armada catalana va dur a terme prop de 200 accions conegudes. En alguna ocasió també es van reivindicar en nom seu accions esporàdiques realitzades per grups independentistes sense cap vinculació real amb l’organització. Però els simpatitzants de l’organització armada no eren els únics que van utilitzar el nom de TL en va.
Lerrouxisme. El 19 de febrer de 1988 Carlos García Obregón, un desconegut advocat amb afany de notorietat, va desaparèixer del seu domicili. Al cap de nou dies, quan ja se li havien acabat els entrepans de mortadel·la, el lletrat va presentar-se davant la policia i va atribuir la seva desaparició a un suposat segrest per part d’una desconeguda Primera Línia Independentista de Terra Lliure, que suposadament tindria per objectiu evitar que el recentment fundat Partido Andaluz de Catalunya, que ell mateix liderava, es presentés a les eleccions al Parlament d’aquell any. Malgrat les amenaces, el 28 de maig el nostre heroi va encapçalar la candidatura del PAC -on curiosament cohabitaven exmilitants del PSOE, com el mateix García Obregón, amb coneguts ultres com Alberto Royuela- que, malgrat el discurs únic sobiranista, va aconseguir captar la gens menyspreable xifra de 5.815 vots entre la majoria silenciosa d’aquest tros de país.
Fractura social. Per tal d’oposar-se al dret democràtic d’autodeterminació l’espanyolisme recorre als mateixos arguments que utilitzava el franquisme per a rebutjar la legalització de partits polítics: la fractura social, la crispació, l’enfrontament i una llarga rastellera de plagues bíbliques que acabarien amb un llarg període de pau, estabilitat i bla, bla, bla... De moment ja hem tingut algunes mostres d’aquest daltabaix convivencial: des de la disminució sobtada d’àpats nadalencs anunciada pel sinistre Fernández Díaz fins a la primera comunió rebuda recentment pel primer secretari del què queda del PSC, passant per les declaracions de Sánchez Camacho en el sentit que se sent “amenaçada per Terra Lliure i l’ANC”.
Nova Terra Lliure. Fa uns mesos algú sense cap vinculació coneguda amb l’independentisme organitzat va repescar el nom de la mítica organització clandestina per a fer una web (www.novaterralliure.com) plena d’incoherències, poca-soltades i faltes d’ortografia. Si l’independentisme, com a tots els moviments polítics i socials, sempre ha tingut la seva quota de friquis i sonats no és gens estrany que ara, amb l’expansió dels darrers anys, en surti algun que altre fotent el carallot... Curiosament la pàgina en qüestió hauria passat totalment inadvertida si Enric Millo i els mitjans de la caverna no l’haguessin publicitat.
L’antiANC. Davant la deriva secessionista d’aquest (tros de) país, diferents sectors amb “sentiments identitaris plurals” han constituït recentment Societat Civil Catalana. La composició d’aquest intent d’antiANC també és força plural: en el seu si hi cohabiten des d’intel·lectuals propers al PSOE, com Joaquim Coll, fins als sectors més virulents de l’espanyolisme i l’extrema dreta (C’s, VOX, UPyD, PxC...); federalistes del partit que va crear els GAL i ultradretans que homenatgen la División Azul coincideixen en denunciar el clima de crispació i enfrontament que viu la societat catalana... SCC també té pàgina web i, segons sembla, curiosament registrada al mateix domicili que la de la fantasmagòrica Nova Terra Lliure!
Una Scala independentista? Davant del victimisme de Sánchez Camacho, Cañas, Navarro, Rivera i companyia se sol respondre que “el procés és escrupolosament pacífic i democràtic”. Cert, però això es pot capgirar en qualsevol moment, no pas dels del costat autodeterminista –que no només no ho necessita sinó que li seria totalment contraproduent- sinó des del bàndol espanyol. És a l’Estat espanyol i als seus partidaris a qui interessa que la violència substitueixi uns arguments que democràticament no poden combatre. I si a l’Estat li convé que la violència protagonitzi el procés té un munt de mecanismes per a posar-la en marxa. Ara no parlem d’un trist pelacanyes que aspira a emular Alejandro Lerroux. Què passaria si, per posar un exemple, qualsevol dia una organització desconeguda de nom inequívocament independentista dispara un parell de trets i eleva als altars del martirologi espanyolista a algun dels que es postulen públicament com a víctimes de la “pressió secessionista”? El recurs a la violència “independentista” per part de l’Estat és una possibilitat, una més entre moltíssimes formes de guerra bruta que cal preveure.
Imatge: incendi de la Sala Scala (15-01-1978), atribuit per la policia a la CNT i que segons la majoria de fonts va ser causat per una infiltració policial.