Els acords de Ple són per a no complir-los?

En el Ple ordinari del 7 de juliol de l’any passat la CUP va presentar una moció per a la recuperació del Pou de Gel de Torà. Es tractava d’una moció molt senzilla: proposàvem que es redactés un projecte tècnic per a estudiar la viabilitat de fer un accés directe des de la Plaça de la Creu fins al passadís d’accés actual, que surt de l’interior d’una casa particular, per tal de poder accedir a l’interior del pou sense haver d’entrar en cap propietat privada. La moció proposava que aquest projecte se sotmetés a una posterior aprovació del ple en un termini de tres mesos.

La (dissortadament) alcaldessa del nostre municipi va manifestar el desacord del seu grup amb el plantejament de la CUP, tot i manifestar el seu interès per la recuperació d’aquesta obra. Segons ella cal continuar la línia de negociacions que fa temps ja havien iniciat amb la família Miret, propietària de la casa per on s’accedeix al pou, indicant que aquesta exigia fer unes determinades permutes a canvi.

Tot i manifestar-se contra la moció de la CUP, el grup de CiU no va votar-hi en contra sinó que es va abstenir. D’aquesta manera la moció va aprovar-se amb els vots afirmatius dels dos regidors de la CUP i el de l’únic regidor d’Independents per Torà present al ple, l’abstenció de l’equip de govern i l’únic vot en contra del regidor no adscrit Jaume Garrabou. Així doncs s’aprovava que al cap de tres mesos l’equip de govern havia de portar al ple un projecte d’accés al pou de gel des de l’exterior.

Val a dir que el termini fixat, tres mesos, no era casual: després de les últimes municipals es va acordar que els plens ordinaris se celebrarien cada primer divendres de mes. Des del retorn de CiU al govern municipal aquest acord de ple tampoc no es respecta sinó que les sessions ordinàries del ple s’acostumen a celebrar cada tres mesos (i perquè es el termini màxim que fixa la llei!).

Gairebé tres mesos després, el 6 d’octubre, va tornar a haver-hi ple ordinari. Al punt de precs i preguntes vam recordar a l’equip de govern l’acord aprovat i vam preguntar on era el projecte que s’havia de presentar en un termini que finalitzava l’endemà. Naturalment, tal i com esperàvem, el més calent era a l’aigüera. La (dissortadament) alcaldessa va manifestar que ells, com ja havien dit, es mantenien en la línia de negociar amb la família Miret. A nosaltres ens sembla molt bé el seu afany negociador però vam recordar-li que els acords de ple són per a complir-los; si no tenia cap intenció de complir l’acordat podia votar-hi en contra i la moció no hauria prosperat. Ella i el seu equip es veu que no ho consideren així.

Des d’aquella aprovació ja han passat no tres sinó sis mesos i aquell acord de ple segueix sense complir-se. I només és un exemple.

De moment el pou de gel de Torà només pot veure’s en fotos com la que encapçala aquesta entrada.