“Estic massa
emprenyat i decebut per a fer valoracions en calent del #DebatNacionalCUP. Només algunes puntualitzacions (1/6)”. Primera
d’una sèrie de mitja dotzena de piulades d’urgència sobre el debat cupaire del
29 de novembre. És dilluns, l’endemà, i no estic de gaires floritures a l’hora
d’escriure. D’aquí set o vuit dies ja escriuré alguna cosa més potable sobre el
tema per a la meva col·laboració mensual a Nació Lleida. Encara no sé que passada
una setmana m’asseuré diverses vegades davant l’ordinador amb intenció de posar
negre sobre blanc algunes idees sobre el vist i sentit a Manresa i que tots i
cadascun dels intents de fer-ho en un estil diguem-ne més “literari” i “fred”
acabaran amb una resposta negativa a l’hora de desar els canvis al document. A
veure si encara resultarà que, en comptes de dificultar-me l’expressió, les
limitacions d’espai del Twitter m’hauran ajudat a destriar el gra de la palla,
a ser més concret i concís...
“Els aproximadament
1300 votants escollíem entre 4 escenaris per a seguir negociant. Se’n podia votar més d’un i
alguns d’ells eren compatibles (2/6)”. Efectivament,
les 1.254 persones que quedàvem a l’hora de les votacions no escollíem “Mas sí”
o “Mas no” sinó que ho fèiem entre
quatre possibles escenaris de negociació dels quals se’n podia triar un, dos o
tres (o quatre, però això hauria estat com no votar-ne cap). Més enllà de
determinar quines eren les preferències entre la militància, per damunt de
pressions polítiques i mediàtiques, el que es feia era donar el vist-i-plau a
l’equip negociador a seguir buscant acords en un o més escenaris, que incloïen
el tema de la presidència i els tres eixos bàsics a negociar: un de xoc per l'emergència
social, el procés constituent i la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol.
“Els escenaris 1
(votar un candidat de JpS diferent a Mas) i 3 (possibilitat d’abstenció d’un
tercer partit) no depenen de la CUP (3/6)”. Els escenaris 1 (arribar
a un acord en els tres eixos i votar la investidura d’un altre candidat de
Junts pel Sí) i 3 (arribar a un acord en els tres eixos i facilitar la
investidura d’un candidat de Junts pel Sí amb l’abstenció de la CUP i d’un
altre grup) podien tenir sentit les primeres setmanes de negociacions. Un cop
posicionats tota la resta de grups parlamentaris entenc que no tenen sentit.
Podien ser escenaris desitjables però a hores d’ara veig pràcticament
impossible el primer i totalment surrealista el tercer.
“L’opció 2 (votar
Mas en cas d’acord amb JpS) vam votar-la només 474 i la 4 (abans eleccions que
votar Mas) van votar-la només 576 (4/6)”. Vaig votar
només un dels escenaris possibles (investir Mas si s’arriba a un acord amb
Junts pel Sí) perquè no veig possibles les opcions 1 i 3 i, per tant, mantenir
el debat en aquest termes només ens porta a dilatar les negociacions. D’altra
banda convocatòria de noves eleccions és la pitjor de les opcions plantejades.
Ens abocaria a una pèrdua de temps, a un afebliment del suport popular a
l’independentisme per la via de la desil·lusió i a una aritmètica parlamentària
similar a l’actual... en el millor dels casos. No tinc cap ganes de que al maig
el debat polític d’aquest tros de país giri al voltant de la disjuntiva “o Mas
o eleccions al setembre”.
“Per tant si ningú
no es mou, a l’AN caldrà votar entre dues opcions contraposades (2 i 4) que ara
no arriben al 50% de suport intern (5/6)”. “Per tant, ara per ara, no hi ha cap desenllaç
clar. Tot està per fer i tot és possible: encara podem fer la República o el
ridícul (6/6)”. A l’Assemblea Nacional del 27 de
desembre caldrà votar de manera inequívoca la proposta d’acord definitiva entre
JpS i la CUP, amb les concrecions a que s’hagi arribat en els tres eixos programàtics
i en el tema de la presidència. Tot sembla indicar que la votació final serà
entre dos escenaris similars als de les opcions 2 i 4 (simplificant molt, o Mas
o març). Situats en aquesta disjuntiva caldrà veure cap on es decanten els 823 vots
que un mes abans han recolzat majoritàriament una opció (arribar a un acord en
els tres eixos i votar la investidura d’un altre candidat de Junts pel Sí) que
ja no figura a les butlletes.
Com era previsible el resultat del Debat Nacional de la
CUP no va calmar els ànims de tots aquells més
propensos a exaltar-se amb els titulars que a tractar d’entendre el fons de la
notícia (que reconec que pot costar una mica d’entendre). Rarot com sóc –de
moment sóc cupaire, ves- vaig afegir dues noves piulades, la setena i la
vuitena, a una sèrie de sis: “Els insults
i desqualificacions entre independentistes perjudiquen als que, a banda i
banda, volen l'acord (7/6... ;-)” i “Els
insults i desqualificacions només beneficien els que, a banda i banda,
prioritzen el qui davant del què, el com i el quan. (8/6... ;-)”. Dues
piulades suposo que inintel·ligibles als ulls dels convençuts de que si no s’arriba
a un acord serà única i exclusivament per culpa d’un dels dos costats de la
negociació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada