29 de juliol, 2008

Ens roben i se’n foten.

Article publicat a Llibertat.cat.
Ens roben i se’n foten.

Poques sorpreses en la publicació, per part de l’Estat espanyol, de les balances fiscals. Més enllà de si cal donar per bones les xifres concretes de l’espoli reconegudes per l’Estat –que si uns milers de milions d’euros amunt o avall, que si cal comptabilitzar territorialment o no les adquisicions del museu del Prado, els fusells dels militarots o les “juergues” del rei, etc...- la notícia més destacada d’aquesta publicació és el propi reconeixement per part del govern espanyol de l’existència i la persistència de dèficit a les tres comunitats autònomes catalanes i de la inexistència, per part espanyola, de la més mínima voluntat de disminuir l’espoli. En un llenguatge més planer, el que ens diu l’Estat en boca de Zapatero o del botifler Solbes és el següent: “us hem robat, us robem i us continuarem robant”.

Fa un parell d’anys, amb motiu de la desclassificació d'uns documents fins aleshores secrets, es va saber que el govern britànic havia amagat a la població escocesa la magnitud d’un jaciment petrolífer descobert a Escòcia l'any 1975, per por a que aquest descobriment incrementés l’independentisme en un país empobrit per la crisi de la mineria, la siderúrgia i les drassanes. Els anglesos van haver de falsejar les dades per a poder continuar xuclant els recursos naturals dels escocesos; en canvi l’Estat espanyol no només reconeix que ens ha fotut el pèl i els quartos durant anys, sense cap mena de vergonya i encara menys de penediment, sinó que es permet el luxe d’anunciar que continuarà reincidint en el robatori. És evident que l’Estat espanyol veu els catalans (de Portbou a Guardamar) molt més ruquets del que el Regne Unit considera els escocesos.

La resposta espanyola a la publicació de les balances fiscals ha estat unànime: “les regions riques han de ser solidàries amb les regions pobres” i “la comunitat més solidària és Madrid” –Mentida podrida: la dada surt de no comptabilitzar com a inversions fetes a la capital espanyola les considerades d’interès estatal com l’aeroport de Barajas. A l’hora de defensar aquests arguments coincideix tot l’espanyolam, de dreta a esquerra, sovint amb arguments intercanviables. Ara que esteu davant l’ordinador feu la prova: aneu al gúguel, busqueu “balanzas fiscales” en espanyol i veureu quin munt de perles que trobareu . “De cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons les seves necessitats”; aquesta frase podeu trobar-la en diversos articles sobre el tema que ens ocupa en alguns dels diaris més emblemàtics de la dreta espanyola, on els columnistes (o calumnistes) de torn l’atribueixen indistintament a Karl Marx o a Kropotkin. El que no trobareu al cercador és cap text on l’alemany o el rus –ni el francès Louis Blanc- deixessin escrit que l’alumnat d’una escola del Valle del Jerte extremeny necessiti més ordinadors que els nois i noies de la Terra Alta o de la Vall de Gallinera. Des d’Espanya tenen molt clar que per a ells poder continuar espoliant els recursos catalans és una prioritat nacional i, si cal, adornen el seu discurs amb arguments “de classe”: ells són “els pobres” i nosaltres els “rics i insolidaris”.

Tant els analistes espanyols com –el què és pitjor- els catalans acostumen a oblidar-se però de dos aspectes importants: primer que la justificació del desviament de recursos dels Països Catalans cap a regions espanyoles en nom dels desequilibris territorials no s’aguanta per enlloc si observem els grans desequilibris econòmics, demogràfics, d’infraestructures o de serveis existents entre les diferents comarques dels propis països espoliats, i segon, que la societat catalana no es caracteritza precisament –i desgraciada- pel seu igualitarisme; en aquest sentit al nostre país l’espoli nacional al que ens sotmet l’Estat-sangonera espanyol també és un espoli de classe, en el sentit que són les classes populars catalanes les més afectades per la pèrdua de recursos per a la sanitat i l’ensenyament públics, per als serveis socials, etc... És evident que a aquells que presumeixen de compartir clíniques privades amb la infanta de la Caixa els importen una merda les creixents mancances en la sanitat pública, ja sigui al consultori de Torà, al CAP del Bisaura o al servei d’oncologia de Menorca. De la mateixa manera, tot i que això ja seria tema per a un altre article, l’espoli de classe –fruit de l’explotació laboral o de l’especulació- al nostre país també és cada vegada més un espoli nacional; si fa cent anys l’oligarquia autòctona invertia el fruit de la rampinya al propi país -en magnífics edificis modernistes, per a fer ostentació del seu estatus, o en ampliar el negoci, per a augmentar encara més els seus beneficis- ara les plusvàlues se’n van del país ja sigui a cara descoberta, en forma d’inversions a l’altra punta de món, o fugint d’amagatotis cap a comptes bancaris bahamians o liechtensteinesos.

A l’hora de negociar una hipotètica disminució de l’espoli la part catalana –o, més ben dit, les parts catalanes- juga amb desavantatge respecte el bàndol espanyol, principalment perquè, per molta “voluntat negociadora” que vulguin aparentar Zapatero i companyia i per moltes converses bilaterals o multilaterals que es duguin a terme, la decisió final correspon només a l’Estat-lladregot. Per si amb això no n’hi hagués prou, s’ha de tenir en compte que davant de la unanimitat i la fermesa espanyoles no hi trobem mostres d’unanimitat ni de fermesa pel costat català. Al contrari, la classe política i els mitjans de comunicació dels Països Catalans ja cauen en el primer dels paranys dels espoliadors: el del llenguatge. L’Estat minimitza el robatori disfressant-lo de solidaritat i des dels països espoliats es cau en l’error de no combatre obertament aquesta fal·làcia. Des d’una òptica catalana no hi ha cap raó objectiva per a ser més solidaris amb, per exemple, Extremadura o Múrcia que amb països que, com Eritrea o Haití, tenen un índex de desenvolupament humà (IDH) baixíssim... i un índex de catalanofòbia encara més baix.

Entrar a debatre el “nivell de solidaritat” que suposadament hem de tenir amb l’Estat que ens nega els nostres drets només s’entén des d’una visió hispanocèntrica de la realitat –la d’aquells “ciudadanos del mundo” als que el món se’ls acaba als Pirineus i a l’estret de Gibraltar. És lògic que des d’Espanya vulguin centrar el debat en aquest termes; ells tenen clar que hi ha uns territoris que són pròpiament espanyols i que n’hi ha uns altres que són espoliables i que hi ha una situació que cal mantenir; per a Espanya l’espoli no és cap problema sinó que, al contrari, és el seu modus vivendi. En canvi al nostre país acceptar la terminologia espanyola significa jugar a perdre, acceptar com a legítim una part del robatori i aspirar, com a molt, a reduir-ne lleugerament la magnitud; és la postura pròpia dels catalanets que encara volen ser espanyols, dels que somien una Espanya que mai existirà: un Estat espanyol plurinacional, respectuós amb els diferents països que l’integren en pla d’igualtat i aquí pau i allà glòria.

Perquè, deixem-nos de punyetes, la solució per a que cada país disposi dels seus propis recursos ja fa anys que està inventada: a Escòcia, als Països Catalans, a Còrsega o a qualsevol altra nació sense estat passa per perdre aquesta condició, passa per deixar de tenir un estat en contra per a tenir-ne un de propi. La solució passa necessàriament per la independència.

7 comentaris:

litu ha dit...

Completament d'acord.
La independència és la solució.

bacus ha dit...

""–fruit de l’explotació laboral o de l’especulació-"" val que donin un xec de 800 a tothom......

per mi l'estat principament és redistribuir molla,,,,, mira com canvia et dono 800 i ja t'ho faràs o t'ho dono en especies obligatories encara que no usis.

bacus ha dit...

penso que els marxistes o similars serieu un bons empresaris, enlloc de una empresa-estat manu militari... una més petita i apliqueu la doctrina..........

bacus ha dit...

us tinc apamats al super formatge nomes 1 del partit sandvitx, llet 1, tot 1..........


el bloc de l'est va colepsar pel corte-ingles..... millor pitjor? la naturalesa humana.........

Josep A. Vilalta ha dit...

4everexternal:La independència, per si sola, és la solució a una part de l'espoli, a la part que saqueja directament l'estat ocupant, l'espoli fiscal. Pel que fa a l'altra part d'espoli, conseqüència del sistema econòmic imperant, la independència pot ser la solució, o no, en funció de quin sigui el sistema polític i econòmic que adopti (o creï)la República Catalana.

Bacus: per començar, gràcies per a augmentar considerablement el nombre de comentaris d'aquest bloc. Per continuar: a veure si m'aclareixes un dubte que tinc després de llegir el teu segon comentari: això que dius de "penso que els marxistes o similars serieu un bons empresaris" és una crítica o un elogi? Encara més: tenint en compte que tota la meva vida laboral he sigut i sóc assalariat i podent, segons tu, ser un bon empresari, considerés que sóc una mica (o molt) carallot? Els altre dos comentaris no cal que me'ls expliquis. Si Champollion va desxifrar els dibuixets dels egipcis...

Óscar GarcÍa ha dit...

Jo crec que un bon principi és comprar tot producte d'origen i distribució catalana. Tot el que es pugui és clar. Jo ho estic fent aquest any, i també li he menjat a la meva mare que és gallega.

Sóc de Barcelona ciutat i he descobert botigues extraordinàries que ni tan sols savia de la seva existència.

La integració dels immigrants i dels extrangers és una falàcia, cada vegada que veig els doner kebab a gràcia em poso trist i tans i tans xinesos, de que serveix la indepèndencia si no es posen molt molt durs i foten fora a aquests tots negocis. Ens estan envaïnt per tot arreu, no volem menjar ni swarma, ni menjar libanés, ni menjar xinés, ni volem menjar de nova zelanda, ni volem menjar tropical, volem menjar d'aquí, de catalunya.

I volem negocis d'aquí, volem negocis que aportin alguna cosa. No volem organismes com tv3 i tans i tans altres que es venguin per els calers i fotin enlaire els pagesos que s'ho curren amb els seus productes del camp i naturals.

Jo abans de tot aquest liu de l'expoli miraria a nosaltres mateixos, i veuria que poden arribar més diners, però aquí no es fa res serio per ofegar a lo de fora, perquè ens envaeix, i potenciar totalment les coses d'aquí. Si volem lluitar contra la mundialització em d'estimar catalunya i deixar-nos els calers també per a ella, no per a uns altres!!

Salutacions i reflexioneu si voleu fer alguna cosa per salvar Catalunya i dir fins aquí hem arribat.

Intenteu fer canviar als vostres amics i companys. Jo he parlat bastant amb gent de pobles de Lleida i em posen els pels de punta, quan veig que estan totalment condicionats per el mass media. Tan catalans que es creuen amb el seu idioma propi, i la seva identitat la perden, perquè les seves botigues es veuen envaïdes per productes de fora. La seva terra envaïda pels els agroquímics industrials de les multinacionals, la seva roba de les antípodes.

Reflexioneu perquè jo crec que la indepèndencia no pot solucionar res si no es fan les coses bé.

Enhorabona pel blog!

Trencant les cadenes ha dit...

totalment d'acord, exepte en les juergues del rei. Doncs surt més barat tenir-lo a ell com a cap d'estat, que tenir unes eleccions més cada 4 anys. Però penso que és millor gastar més en fer unes eleccions i escollir el cap d'estat que tenir-ne un "per dret divi" i que a sobre no és el meu rei. Salut.