Suposo que tots i totes coincidirem en que l'atenció sanitària ha de ser un dels primers i més importants (o potser hauria d'escriure el primer i més important) dels serveis que l'administració (en els països que en tenen, l'Estat) ha de garantir a la totalitat de ciutadanes i ciutadans. Per aquesta mateixa raó, la lluita en defensa de la qualitat de l'assistència sanitària pública ha de ser cosa de totes i de tots.
A Torà l'assistència ha empitjorat notablement des de fa uns quants anys, d'ençà de la posada en funcionament del CAP de Calaf, amb la progressiva disminució de serveis que abans teníem al Consultori local. (Podeu llegir l'entrada Inicis de la desatenció sanitària a Torà, que recull una notícia de premsa del 2001 sobre aquesta problemàtica). D'aquí la creació de la Comissió Sanitària de Torà i la convocatòria, un cop constatat que els responsables territorials de Sanitat rebutgen les nostres reivindicacions i la consellera Geli ni tan sols es molesta en contestar-nos, de mobilització del diumenge 16 de juliol. La veritat es que no ha estat cap sorpresa; en les primeres entrades que vaig escriure en aquest bloc sobre aquest problema ja preveia que per a que ens escoltessin havíem de fer arribar les cues de cotxes fins a Igualada. (Podeu veure les entrades anteriors: Sanitat: i ara què?, La desatenció sanitària a Torà i Plataforma en defensa de l'assistència sanitària, ja!)
Algunes veus diuen que aquesta reivindicació calia deixar-la en mans de l'Ajuntamenti; deuen ser veus de persones que no compten haver de necessitar mai un metge o una metgessa amb una certa urgència. Si no som capaços i capaces de mobilitzar-nos tots i totes (per arrodonir-ho: plegats i plegades) per un tema d'aquesta importància ja podem plegar: al cap i a la fi en matèria sanitària tenim un dèficit evident però, en canvi, hi ha tres empreses que tenen llicència per a realitzar serveis funeraris al nostre municipi.
Clicant damunt la imatge del cartell pots veure-la més gran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada