El dilluns 4 de juny va tenir lloc una reunió entre la candidatura guanyadora de les municipals a Torà, CiU, i la CUP. Per part convergent van assistir-hi Domènec Oliva, Montse Solé, Joan Irla, Ramon Vila i Celi Vila; per part de la CUP vam anar-hi l’Ivan Solé i jo mateix. La reunió va iniciar-se d’una manera un pèl atípica: els convocants (CiU) preguntant-nos als convocats com veiem el nou ajuntament i la nostra predisposició a col·laborar-hi, però sense fer-nos en cap moment cap proposta concreta.
Els vam dir que la CUP ja havia deixat molt clar en el programa la política de pactes a seguir; que hi havia un seguit de temes (en matèria d’urbanisme, de medi ambient, de participació ciutadana i de política antirepressiva) que havíem posat per escrit que consideràvem innegociables a l’hora de pactar amb qualsevol de les altres dues forces polítiques i que això, per respecte als electors i electores que havien dipositat la seva confiança en nosaltres, ho consideràvem igual d’innegociable en la situació actual com en l’hipotètic cas d’haver estat necessaris per a formar majoria. Van dir-nos que havent guanyat per majoria no podien assumir el nostre programa –ja ens ho pensàvem!-, que els seus electors no ho entendrien, però que durant els propers quatre anys “podríem parlar de tots aquests temes” –es clar que en podem parlar: només cal que la CUP els porti al ple i se n’haurà de parlar, es vulgui o no. En resum, finalitzada la visita de cortesia, va quedar clar que CiU governaria i que la CUP estaria a l’oposició (val a dir que en cap moment van oferir-nos explícitament entrar al govern). També van dir-nos que un parell de dies abans havien parlat amb ERC i que havien de tornar a fer-ho perquè aquests no els havien donat una resposta tan ràpida com la de la CUP. Pel que he pogut saber avui mateix, ERC tampoc entrarà al govern. Estem doncs davant d’una situació d’absoluta normalitat: qui té majoria absoluta governa en solitari.
Els vam dir que la CUP ja havia deixat molt clar en el programa la política de pactes a seguir; que hi havia un seguit de temes (en matèria d’urbanisme, de medi ambient, de participació ciutadana i de política antirepressiva) que havíem posat per escrit que consideràvem innegociables a l’hora de pactar amb qualsevol de les altres dues forces polítiques i que això, per respecte als electors i electores que havien dipositat la seva confiança en nosaltres, ho consideràvem igual d’innegociable en la situació actual com en l’hipotètic cas d’haver estat necessaris per a formar majoria. Van dir-nos que havent guanyat per majoria no podien assumir el nostre programa –ja ens ho pensàvem!-, que els seus electors no ho entendrien, però que durant els propers quatre anys “podríem parlar de tots aquests temes” –es clar que en podem parlar: només cal que la CUP els porti al ple i se n’haurà de parlar, es vulgui o no. En resum, finalitzada la visita de cortesia, va quedar clar que CiU governaria i que la CUP estaria a l’oposició (val a dir que en cap moment van oferir-nos explícitament entrar al govern). També van dir-nos que un parell de dies abans havien parlat amb ERC i que havien de tornar a fer-ho perquè aquests no els havien donat una resposta tan ràpida com la de la CUP. Pel que he pogut saber avui mateix, ERC tampoc entrarà al govern. Estem doncs davant d’una situació d’absoluta normalitat: qui té majoria absoluta governa en solitari.
Cada dia sóc més jove. Aquí podeu veure’m en una imatge recent.
En la meva primera etapa de regidor, fa vuit anys, era el regidor “del mig”: n’hi havia 4 de més joves i 4 de més vells. En la segona ocasió, l’ajuntament sortint, ja era el tercer més jove. Aquest dissabte, després de prometre per imperatiu legal fidelitat a la constitució, a la mascota de Baquèira i a no sé quantes animalades més, passaré a ser el regidor més jove del consistori toranès. Els mals resultats de la CUP, l’única formació que situava gent jove en llocs destacats (el segon, la tercera, la cinquena...) ha deixat un amplíssim segment d’edat sense presència directa a l’ajuntament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada