03 de juny, 2007

Tot el que abans no volien saber de la CUP i que ara s’atreveixen a preguntar.


El dimecres 2 de maig la CUP va convocar una roda de premsa a Barcelona, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, per a presentar la cinquantena de candidatures que concorrerien a les eleccions municipals del 27 de maig. Gràcies al treball i a la insistència de la gent de la comissió de premsa (el Carles, l’Adam, el Vicent...) un nombre considerable de mitjans va assistir a la presentació. L’endemà però la notícia de la CUP va ocupar un raconet insignificant a les pàgines dels diaris; com a exemple podem citar que a l’Avui sortíem en una petita columna a la secció de política, al costat d’una notícia que ocupava gairebé tota la pàgina (i que per tant devien considerar molt més important per a la política catalana): la detenció de la tonadillera espanyola Isabel Pantoja. Durant la precampanya i la campanya electoral la CUP va anar traient el nas als mitjans, però amb molta menys assiduïtat que altres formacions com la xenòfoba PxC o, sobretot, la catalanòfoba Ciutadans (tot i que aquesta no tenia cap tipus de representació municipal).

De diumenge passat ençà les coses han canviat. La reiterada aparició del logo de la CUP en els especials informatius sobre els resultats electorals, com a conseqüència d’uns magnífics resultats ens diferents municipis del Principat, especialment l’entrada als ajuntaments de set capitals de comarca, han capgirat la tendència a ignorar-nos que tenien diferents mitjans. Fins i tot una editorial especialitzada en llibres de butxaca ha encarregat la redacció d’un llibre sobre la CUP a un conegut militant. Així doncs els darrers dies hem rebut força trucades dels mitjans de comunicació; les preguntes però sovint es repetien: Creieu que heu pres vots a Esquerra? Fareu una CUP a Barcelona? Us presentareu a les autonòmiques?.

Hem pres vots a ERC? Cal partir de la base que els vots no són dels partits sinó de cadascun dels ciutadans i ciutadanes, i que aquests a cada elecció cedeixen el seu vot a qui consideren oportú. Que una part dels vots que van rebre les CUP provingui de gent que amb anterioritat hagués votat ERC és molt probable. Com és molt probable que una part de vots vinguin de gent que fins ara s’abstenia davant la inexistència al seu municipi de candidatures de l’Esquerra Independentista. O de gent que senzillament s’ha cansat de les polítiques dutes a terme per ajuntaments suposadament de progrés i que ha vist que la CUP era l’única oposició d’esquerres al poder municipal establert, ja fos dins de l’ajuntament (com en el cas de Vilafranca) o des de fora (Manresa, Mataró...). Com sempre trobaríem tantes motivacions de vot com votants.

Farem una CUP a Barcelona? No podem oblidar que Barcelona és un municipi molt important; també ho són Ciutat de Mallorca, València, la Pobla de Benifassà o Sant Llorenç de Morunys. Hem d’anar-hi, doncs, i presentar-hi una CUP? No. Les coses no van així. La CUP no anirà a crear una candidatura a Barcelona. En tot cas seran els col·lectius de Barcelona vinculats a l’Esquerra Independentista i als moviments socials els que han de treballar per a constituir una CUP a la ciutat que esdevingui un referent unitari de tots aquests sectors; la CUP no pot ser la marca adoptada per un sector de l’independentisme local, no pot convertir-se en una capelleta més. Cal avançar cap a la construcció d'una CUP realment unitària a Barcelona amb pas ferm i sense presses.

Ens presentarem a les autonòmiques? La feina de la CUP actualment es consolidar els nuclis de lluita municipal existents i crear-ne de nous. Tot el que hagi de venir més endavant ja es parlarà en el seu moment. Fer-ho ara, en plena eufòria per uns bons resultats en poblacions d’una part del país, potser ens duria a una anàlisi equivocada.

Alguns, més agosarats, també ens fan altres tipus de preguntes com ara si ens paga Convergència. Suposo que es deuen referir a uns quants banners a Vilaweb i unes quantes falques a RAC-1, els últims tres dies de campanya (que el pressupost no arribava per més!). Aquesta pregunta potser millor que la contestessin els candidats de CiU en municipis on la CUP ha esdevingut decisiva, com ara Sant Celoni, Vilafranca o Berga. A veure que diuen els alcaldables regionalistes...

El vídeo és d’una altra de les sorpreses positives de la jornada electoral: la CUP de Molins de Rei; un altre Molins surt de l’ou!